"Confirmat. Ja està decidit. La nova República Catalana serà un territori on no existirà el capitalisme. Serà un país acapitalista. El capitalisme s’evaporarà de Catalunya per l’anunciat i espantós exili de tots els capitalistes. Això és el que assegura en ferm tant la premsa borbònica com alguns prohoms catalans dedicats al ram del lucre.
Els capitalistes, gent que fa negocis amb la horda comunista xinesa, que s’asseuen a sopar carn de mico amb dictadors africans. Gent que no para barres a fer diners del dolor o de la fam, es veu que seran incapaços de treballar amb els catalans. Piqué fa temps que no sopa. Rossell vol vendre la torreta i comprar-se un coto a Toledo. Homes ferms, avesats a tangar a xeics àrabs i a traficants russos, fan figa davant la possibilitat catastròfica de fer negocis a Catalunya.
Adéu Espanya, Adéu oligarques catalans. I en quant es proclami la independència, una trista caravana d’Audis d’alta gamma enfilaran cap a Saragossa amb els balanços al maleter i farcells amb accions, hipoteques i preferents lligats al capó (...)
I què hem de fer, compatriotes si les grans empreses marxen un rera l'altre? En quin món viurem si els capitalistes es veuen obligats a exiliar-se? Com podrem ser feliços sense l’escalf amorós i paternal de Fainè, Brufau, Carulla i altres papanoels del món econòmic? Quins models ètics tindran els nostres fills, quina educació rebran si no poden conèixer de primera ma què és una preferent?
Inevitablement, Catalunya esdevindrà un lloc terrible on no tindrem mes remei que treballar amb una banca pública i ètica. On la activitat industrial s’haurà d’espavilar en forma de cooperatives a falta del urdangarinesc talent dels emprenedors d’ESADE. I els beneficis, que no tindran cap paradís on anar, oh desgràcia, s’hauran d’invertir en aquesta terra eixorca.
El món ens planyerà: “Mireu, allà va un català, fill d’una terra on el capitalisme va haver de marxar” I nosaltres arrossegarem els peus per la terra erma de Sicavs i de capitals que fugien cap Andorra.
Els empresaris, amb tota la seva bona fe, ja ens han avisat. Encara estem a temps. Germans, no deixem que els capitalistes passin ànsia. No s’ho mereixen. La nostra crueltat ha estat massa amb la vella i nostrada oligarquia catalana. Indepes! No a l’exili de magnats. Prou xantatge del poble cap aquesta desvalguda gent. No marxeu milionaris, us estimem!"
Fragments de 'La Rebel·lió Catalana', d'Antonio Baños; dia 26 a les llibreries (ed. Labutxaca)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada